dimarts, 22 de desembre de 2015

ARQUITECTURA GREGA

L'arquitectura de l'antiga Grècia va fixar les bases de l'arquitectura del món occidental durant segles. A grans trets, l'art grec representà una síntesi transformadora, innovadora dels corrents artístics de la cultura egípcia, del pròxim orient i de l'Egeu. Es tracta d'una cultura antropocèntrica que es preocupa per la creació d'un art a la mida de l'home.

  
-Estils arquitectònics
Las normes o cànons de composició arquitectònica s'hi destacaren tres ordres arquitectònics majors: dòric, jònic i corinti, que es diferencien en la proporció alt diàmetre de la columna i les formes del capitell i del entaulament. L'ordre és el resultat d'una relació numèrica influïda per les teories pitagòriques. Cada ordre relaciona les diferents parts de l'edifici amb el tot, determinant al temps la decoració del mateix.

-Tipus d'edificis: 

Els tipus d'edifici que més importància han tingut són el temple i el teatre.


*El temple grec

El temple consta d'un local amb una sola obertura, la porta, sense finestres. Davant té un pòrtic amb columnes.

Amb el temps, a aquest temple, ja aïllat, se li van anar afegint més columnes i decoració; així van aparèixer els temples pròstils (amb quatre columnes a la façana principal), amfipròstil (amb columnes a les dues façanes més curtes) i perípter (columnes en tot el perímetre).
Els temples grecs es caracteritzen per la seva estructura molt simple. Consistien en una única sala a la qual s' accedia per un pòrtic. 
Com en els grecs no els agradava que les part anterior i posterior dels seus temples fossin diferents, afegiren un pòrtic en la part posterior (opistodòm) per donar així un aspecte més simètric.
Amb el temps, els arquitectes grecs van anar afinant les proporcions i els detalls dels seus temples. Molts consideren que el Partenó d'Atenes, dels arquitectes Ictino i Calicrates, és el temple que millor expressa el desig de Bellesa dels grecs.
A partir del segle IV a C apareixen temples de planta circular anomenats tholos.



*Teatre

Eren sempre a l'aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i s'assentaven al pendent d'un turó.D'aquesta forma aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors veiessin l'escenari sense obstacles.
L'escenari estava precedit per una zona també semicircular, l'orchesta que servia com a reflector del so
Amb aquest i altres artificis, aconseguien que als teatres poguessin acomodar-se fins 15.000 espectador. 
Al costat de l' orchesta hi havia el prosceni, on esperaven els actors, i lleugerament elevada estava l'escena on es representava l'obra. En els laterals hi havia els parodos. Neix amb finalitats religioses


ESCULTURA 
L'escultura grega és una manifestació artística que reflecteix els ideals de la civilització grega: importància de l'home com a centre de l'univers i recerca d'un ideal de bellesa basat en l'equilibri i la proporció. El tema central és la figura humana. Es busca un model de bellesa, el cànon, les proporcions perfectes. La figura en l'escultura clàssica grega és una referència a la condició o el paper de la persona representada. Els atletes, sacerdotesses i déus poden ser identificats per les seves vestimentes i aformaments o per la falta dels mateixos. Posteriorment, nus en l'escultura i la pintura han representat una forma d'ideal, ja es tracti d'innocència, l'obertura o la puresa. Els materials més utilitzats són el marbre policromat, el bronze i les criselefantines (estàtues d'or i d' ivori).

· Període arcaic

En el període arcaic (segle VII aC - inicis del segle V aC), l'art grec evoluciona des de les antigues tradicions artístiques rejovenides i fecundades per les influències egípcies i orientals, fins a les portes del que serà l'art grec clàssic.
El tipus d'estàtua grega que arribarà a ser més característic del període arcaic, el Koúros, segueix en gran mesura models egipcis. Es realitzen figures masculines d'atletes nus (Koúroi), i figures femenines vestides (Korai).




· Període clàssic
El període clàssic de l'escultura grega es pot dividir en els tres subperíodes següents: període protoclàssic, primer classicisme i segon classicisme. Va sorgir als segles V iIV a.C. van aconseguir representar la part harmònica del cos: li donaren agilitat i moviment.


· Període protoclàssic 


A la primera meitat del segle V aC l' escultura comença a experimentar nous camins, tot trencant amb la rigidesa compositiva dels Koúroi. S' evoluciona cap una més gran naturalitat de les formes, una captació major del moviment i una preocupació per explorar les emocions i diferents estats. La figura de l' home un esdevé definitivament el símbol de la bellesa per a l'art grec. 

A més d'aquests conjunts, aquest període ens ha deixat algunes impressionants figures de bronze, dels pocs originals de bronze que es conserven.


- Primer classicisme 


En la segona meitat del segle els escultors arriben a un domini de la tècnica que permet d'establir uns cànons o models de bellesa ideal, basats en les proporcions de les diverses parts del cos. Els cossos apareixen en repòs i serenitat.



- Segon classicisme 
Al segle IV a C s' accentua la tendència al realisme i es dóna més importància a l' expressió i al moviment.

· Període hel·lenístic
L' art hel·lenístic explota, desenvolupa i sintetitza les aportacions de les etapes anteriors, especialment les del segle IV a C. 



- LA CERÀMICA 

La ceràmica grega constitueix una font inigualable d'informació de la societat. Les restes arqueològiques de la ceràmica són moltíssims, de manera que l'art dels gots grecs és un mitjà molt apropiat per estudiar l'evolució dels corrents artístics o les personalitats dels seus creadors. 
Els fons que omplen els museus en l'actualitat, tenen tres orígens principals:
· Les necròpolis del sud d'Itàlia,les tombes etrusques de la Toscana descobertes en excavacions, les excavacions de l'Acròpolis i d'Atenes.