dimarts, 22 de desembre de 2015

ARQUITECTURA GREGA

L'arquitectura de l'antiga Grècia va fixar les bases de l'arquitectura del món occidental durant segles. A grans trets, l'art grec representà una síntesi transformadora, innovadora dels corrents artístics de la cultura egípcia, del pròxim orient i de l'Egeu. Es tracta d'una cultura antropocèntrica que es preocupa per la creació d'un art a la mida de l'home.

  
-Estils arquitectònics
Las normes o cànons de composició arquitectònica s'hi destacaren tres ordres arquitectònics majors: dòric, jònic i corinti, que es diferencien en la proporció alt diàmetre de la columna i les formes del capitell i del entaulament. L'ordre és el resultat d'una relació numèrica influïda per les teories pitagòriques. Cada ordre relaciona les diferents parts de l'edifici amb el tot, determinant al temps la decoració del mateix.

-Tipus d'edificis: 

Els tipus d'edifici que més importància han tingut són el temple i el teatre.


*El temple grec

El temple consta d'un local amb una sola obertura, la porta, sense finestres. Davant té un pòrtic amb columnes.

Amb el temps, a aquest temple, ja aïllat, se li van anar afegint més columnes i decoració; així van aparèixer els temples pròstils (amb quatre columnes a la façana principal), amfipròstil (amb columnes a les dues façanes més curtes) i perípter (columnes en tot el perímetre).
Els temples grecs es caracteritzen per la seva estructura molt simple. Consistien en una única sala a la qual s' accedia per un pòrtic. 
Com en els grecs no els agradava que les part anterior i posterior dels seus temples fossin diferents, afegiren un pòrtic en la part posterior (opistodòm) per donar així un aspecte més simètric.
Amb el temps, els arquitectes grecs van anar afinant les proporcions i els detalls dels seus temples. Molts consideren que el Partenó d'Atenes, dels arquitectes Ictino i Calicrates, és el temple que millor expressa el desig de Bellesa dels grecs.
A partir del segle IV a C apareixen temples de planta circular anomenats tholos.



*Teatre

Eren sempre a l'aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i s'assentaven al pendent d'un turó.D'aquesta forma aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors veiessin l'escenari sense obstacles.
L'escenari estava precedit per una zona també semicircular, l'orchesta que servia com a reflector del so
Amb aquest i altres artificis, aconseguien que als teatres poguessin acomodar-se fins 15.000 espectador. 
Al costat de l' orchesta hi havia el prosceni, on esperaven els actors, i lleugerament elevada estava l'escena on es representava l'obra. En els laterals hi havia els parodos. Neix amb finalitats religioses


ESCULTURA 
L'escultura grega és una manifestació artística que reflecteix els ideals de la civilització grega: importància de l'home com a centre de l'univers i recerca d'un ideal de bellesa basat en l'equilibri i la proporció. El tema central és la figura humana. Es busca un model de bellesa, el cànon, les proporcions perfectes. La figura en l'escultura clàssica grega és una referència a la condició o el paper de la persona representada. Els atletes, sacerdotesses i déus poden ser identificats per les seves vestimentes i aformaments o per la falta dels mateixos. Posteriorment, nus en l'escultura i la pintura han representat una forma d'ideal, ja es tracti d'innocència, l'obertura o la puresa. Els materials més utilitzats són el marbre policromat, el bronze i les criselefantines (estàtues d'or i d' ivori).

· Període arcaic

En el període arcaic (segle VII aC - inicis del segle V aC), l'art grec evoluciona des de les antigues tradicions artístiques rejovenides i fecundades per les influències egípcies i orientals, fins a les portes del que serà l'art grec clàssic.
El tipus d'estàtua grega que arribarà a ser més característic del període arcaic, el Koúros, segueix en gran mesura models egipcis. Es realitzen figures masculines d'atletes nus (Koúroi), i figures femenines vestides (Korai).




· Període clàssic
El període clàssic de l'escultura grega es pot dividir en els tres subperíodes següents: període protoclàssic, primer classicisme i segon classicisme. Va sorgir als segles V iIV a.C. van aconseguir representar la part harmònica del cos: li donaren agilitat i moviment.


· Període protoclàssic 


A la primera meitat del segle V aC l' escultura comença a experimentar nous camins, tot trencant amb la rigidesa compositiva dels Koúroi. S' evoluciona cap una més gran naturalitat de les formes, una captació major del moviment i una preocupació per explorar les emocions i diferents estats. La figura de l' home un esdevé definitivament el símbol de la bellesa per a l'art grec. 

A més d'aquests conjunts, aquest període ens ha deixat algunes impressionants figures de bronze, dels pocs originals de bronze que es conserven.


- Primer classicisme 


En la segona meitat del segle els escultors arriben a un domini de la tècnica que permet d'establir uns cànons o models de bellesa ideal, basats en les proporcions de les diverses parts del cos. Els cossos apareixen en repòs i serenitat.



- Segon classicisme 
Al segle IV a C s' accentua la tendència al realisme i es dóna més importància a l' expressió i al moviment.

· Període hel·lenístic
L' art hel·lenístic explota, desenvolupa i sintetitza les aportacions de les etapes anteriors, especialment les del segle IV a C. 



- LA CERÀMICA 

La ceràmica grega constitueix una font inigualable d'informació de la societat. Les restes arqueològiques de la ceràmica són moltíssims, de manera que l'art dels gots grecs és un mitjà molt apropiat per estudiar l'evolució dels corrents artístics o les personalitats dels seus creadors. 
Els fons que omplen els museus en l'actualitat, tenen tres orígens principals:
· Les necròpolis del sud d'Itàlia,les tombes etrusques de la Toscana descobertes en excavacions, les excavacions de l'Acròpolis i d'Atenes.

dimarts, 17 de novembre de 2015

ART ANTIC: PREHISTÒRIA

1. Indica quin tipus de megàlit és el més abundant a Catalunya i explica'n la funció:
Els megàlits més abundants a Catalunya són els dòlmens. El dòlmen és una construcció megalítica de pedra pròpia del neolític. La formació bàsica del dòlmen, la constitueixen dues pedres verticals amb una d'horitzontal al damunt. És un tipus de monument funerari que s'utilitzava per fer enterraments col·lectius.
2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:
  • L'Homo erectus descobreix el foc → 300.000 a.C aprox.
  • Apareixen les primeres manifestacions artístiques → entre 15.000 i 20.000 a.C
  • L'agricultura sorgeix en el Creixent Fèrtil → 7.000 a.C aprox.
  • Els éssers humans inicien l'activitat metal·lúrgica → 3.500 a.C aprox.
3. Fes un informe sobre aquesta imatge:
En aquesta imatge hi podem apreciar la Venus de Willendorf. És l'estatua d'una figura femenina vista des de diferents punts de vista. · · Està esculpida en pedra calcàrica i pintada amb vermell ocre, fa 11'1 centímetres d'alçada.
· Fa uns anys, es va estimar que havia estat esculpida uns 22.000/24.000 anys enrere.
La Venus no és un retrat realista sinó una idealització de la figura femenina. La vulva, els pits i el ventre són molt pronunciats. Aquesta escultura ha produït molta polèmica i rebuig.
4.Observa la pintura rupestre i respon les preguntes següents:
a) On es troben aquestes pintures? A quin tipus de pintura rupestre corresponen?
Es troben representades a les parets i sostres de les coves prehistòriques. Aquestes que es veuen a la imatge pertanyen a la Península Ibèrica i són dResum Anàlisi d'una obra pictòricae tipus llavantí

b) Descriu l'escena i comenta la possible finalitat d'aquestes pintures:
AVhL7pgZLcLNjX-y7kwYucXQBfNFLkmbiC_bI7L4nWnEMh5HzIumtIsUOUNXP1P0NlXnOJxk8zZliNtetFpJJxlminEAt_8X6g_8Wmu-0W_5o9YFRqTQlHVOKs-wY6FlCPlIvPEv
En l'escena es poden veure representades diverses persones caçant animals per poder alimentar-se.

Anàlisi d’una obra escultòrica


L’escultura és l’obra artística que es realitza esculpint amb qualsevol mètode. Els tres principals mètodes són.
- Talla o cisellat: Es refereix al treball amb martell i cisell sobre materials durs. Aquesta tècnica requereix molta habilitat tècnica.
- Modelat: Es fa amb materials tous i treballats a mà. No sempre es modela l’escultura directament, sinó que es fa un motlle i després es crea l’escultura.
- Plàstica: Fa referència només a aquella activitat escultòrica en que s’utilitzen materials que es poden modelar a mà.

TRIDIMENCIONALITAT
La tridimencionalitat és la característica més pròpia de l’escultura perquè es troba en totes les escultures, ja siguin estatuàries o relleus. Aquesta característica fa que una escultura pugui tenir múltiples punts de vista, i que prengui importància el factor llum i la imposició, o no, de un angle correcte per mirar l’obra per part de l’autor.

MATERIALS
El material que configura l’obra escultòrica té un importància cabdal. El material escultòric s’ofereix tant a la vista com al tacte. Això fa que els diferents poders expressius dels diversos materials. 

REPÒS I MOVIMENT
La sensació de moviment o repòs depèn principalment de l’escultura en sí, tot i que hi ha altres elements que poden intervenir-hi com la combinació de línies i formes geomètriques.
La sensació de moviment es crea a partir de :
- El ritme o composició: la vista, al seguir un seguit de seqüències rítmiques i essencialment lineals estimula la imaginació creant una sensació il·lusòria de moviment.
- La tensió: com a dinamització i vivificació.
Hi ha escultures que tenen moviment real. Això vol dir que hi ha escultures que mitjançant un motor, es poden moure.

LLUM
L’escultor compta amb la llum natural quan construeix l’escultura.

COLOR
 Al llarg de les èpoques, el color en les escultures ha tingut papers diferents.

DIFICULTATS EN L’APRECIACIÓ DE L’ESCULTURA
L’escultura sempre ha tingut dificultats per establir la seva independència, per ficar l’expressió que li és pròpia, per autodefinir-se.

PAUTES PER COMENTAR UNA OBRA ESCULTÒRICA
1) Observació i anàlisi de l’escultura segons la FORMA.
  • Relleu Negatiu: és el relleu en què les figures estan més enfonsades que no el plànol primitiu.
  • Alt Relleu: és el relleu en què les figures sobresurten més de la meitat del seu volum.
2) Observació i anàlisi de l’escultura segons el material i la tècnica.
  • Fang cuit i vidrat.
  • Pedra esculpida.
  • Fusta (policromada o no) treballada mitjançant talla amb gúbia o encolar.
  • Metall treballat amb fonent-lo o soldatge.
  • Altres materials.
3) Observació i anàlisi de l’escultura segons la composició i incidència de la llum.
  • Relació entre els volums de l'obra i creació d'espais.
  • Incidència de la llum.
  • Equilibri i simetria.
  • Proporció, cànon.
4) Observació i anàlisi de l’escultura segons l’estructura i el moviment.
  • Observació del dinamisme o quietud de l'obra, si hi predominen els angles         tallants, si vol reflectir moviment,etc.
5) Observació i anàlisi de l’escultura segons la textura.
  • Acabament de l’obra.
6) Observació i anàlisi de l’escultura segons la funcionalitat de l’obra.
  • Decoració aplicada a un monument arquitectònic.
  • Suport d'un element constructiu.
  • Decoració interior o exterior.
7) Observació i anàlisi de l’escultura segons la valoració del caràcter històric.
  • Identificació de l'estil de l'autor i les seves característiques.
  • Relacions entre l'obra i el seu marc històric.

Escultura Egípcia (bust de Nefertiti)

dimarts, 10 de novembre de 2015

Anàlisi de l'obra pictòrica

Tècniques pictòriques:
 · Pintura mural, consisteix en aplicar els colors dissolts en aigua de calç sobre el mur, prèviament preparat i humit.
Els colors s’han d’aplicar ràpidament i d’una manera segura,perquè no poden haver rectificacions, el secat és mol ràpid.

· Pintura al tremp, Fa servir aigua per dissoldre els colors,  com les barreges de líquids. Històricament va tenir la màxima vigència durant l’Edat Mitjana. El seu suport és la pedra, la fusta, el metall, el cartró, la tela... Tot, abans però, s’ha de preparar amb la imprima.

·Pintura a l’oli, Fa servir l’oli per diluir els colors. S’aplica en teles com el lli i el cànem. És d’una gran ductilitat.
 ·Aquarel·la i gouache.  


-EL COLOR:
És la quinta essència de la pintura, es divideixen en tres blogs.·Els primaris; vermell, blau i groc.
·Els secundaris; taronja, lila i verd.
·Els terciaris; taronja-blau, lilà-groc i verd-vermell.
La juxtaposició de colors complementaris comporta el màxim contrast possible. Es divideixen en:
1-Càlids:La gamma groc-taronja-vermell. Sensació de calor i  s’apropen al primer pla de la pintura.
2-Freds: La gamma blau-verd-lilà. Sensació de fredor i s’allunyen del primer pla de la pintura.


-VOLUM:
Els mecanismes que enganyen els sentits de l’espectador són el modelat i la perspectiva.
·El modelat: el clarobscur, en què l’efecte de tridimensionalitat s’obté a partir dels canvis bruscos de llum i ombra.


-LA LLUM:
Busca una sensació d’espai i de vida.
La llum en un quadre és il·lusòria, de la mateixa manera que ho és el volum, la perspectiva i el color, pren  principalitat dins la capacitat dinàmica de l’obra.
La pot mostrar el pintor com:

·Universal:Tot el quadre presenta la mateixa intensitat lumínica i no ressalta, per tant, cap aspecte puntual del conjunt.

·Particular:Enfoca determinats elements i els subratlla temàticament d’aquesta manera. S’explicita la capacitat dramàtica i expressiva de la llum com a element coprincipal de l’obra.



-LA LÍNEA:
La veritable naturalesa de la línia és la seva qualitat gràfica; és a dir, el dibuix.
Les línies poden ser formalment:
·Decoratives, de caràcter més ornamental;
·Dinàmiques i convulses –diagonals, espirals- representant el moviment; i
·Estàtiques i equilibrades -verticals, horitzontals- que remarquen un caràcter temàtic més reposat.



-LA PERSPECTIVA:
No existeix només una perspectiva, sinó diverses tècniques perspectives estretament lligades amb la cultura i la ciència de l’època.
 


 
 











 
 

dimarts, 22 de setembre de 2015

Pauta d'anàlisi d'una obra arquitectònica

Elements tècnics en l'arquitectura:

 A l'hora de realitzar una obra arquitectònica des del punt de vista formal cal tenir en compte: materials, elements sustentats i elements sostinguts.



Anàlisi d'un edifici històric


1.Materials utilitzats: Les construccions estan fetes de diferents materials segons l'edificació, antigues o modernes.

Els materials són elements sòlids amb resistència, que és la capacitat de suportar pesos i conduir-los cap baix, on hi ha fonaments.

 

 En aquesta imatge veiem diferents materials constructius: els murs són fets de maó, rajoles de  fang cuit i les columnes són de pedra.

 A més dels materials per construir, hi ha els d'acabat, per fer la pell dels edificis, com els marbres, les rajoles, la fusta...



 Avui en dia es construeix el formigó armat.


  • es fan uns motlles amb la forma que convingui (un mur, un pilar, una escala...),
  • dins es posa una ànima d'acer,
  • tot s'omple amb una barreja de pedres, sorra i ciment,
  • quan s'ha assecat es treu el motlle i ja es ben fort.

Aquesta escala d'un estadi, construïda per 
Nervi, és de ciment arma













2. Sistemes constructius: La coberta és l'element que protegeix l'edifici de l'exterior; descarrega el seu pes als murs o pilars.
Hi ha dues formes de dur el pes als fonaments:
· Bigues, que suporten una part de l'edifici.

 



 Aquest plànol, ens ajuda a comprendre com carrega la coberta: les  bigues descansen en columnes que porten el pes fins el terra.







· Arcs, fent una xarxa, porten conjuntament tot el pes cap baix.

  


El pes de la coberta, formada per voltes, baixa pels murs fins els fonaments.









3.Tipus d'edificis: Les diferents menes d'edificis tenen, també, diferents esquemes compositius: no és el mateix un habitatge, que un temple o un castell.

 A la dreta, tenim un plànol i la maqueta d'una casa romana, tota ella organitzada al voltant del pati interior.




 
 


Aquest, és un altre tipus de plànol dels que hi ha avui en dia. A la part de baix hi ha el plànol d'una de les plantes, amb la distribució de les diferents habitacions








4. Espai: Els edificis tenen un exterior, que tanca el volum, és a dir: l'espai, creant un fora i un interior, que fa un dins. Però aquests espais queden dintre d'un altre, la ciutat, sempre té un centre, que és on es produeixen els fets més importants de la vida d'un poble.
                                                                                                        
  La ciutat antiga tenia els carrers estrets, a diferència de la ciutat actual, projectada pel trànsit dels automòbils.

     
  Buenos Aires, a la nostre dreta, està feta per carrers tallats a cordill, ben llargs i rectes, ben amples per la circulació; en canvi, mira aquest carrer de la Barcelona vella, a l'esquerra és tan estret que només amb molta dificultat hi pot passar un cotxe.








5. Símbols: Els símbols poden determinar la forma d'una obra.

 
 Aquest temple de Sant Climent, a Taüll, estàbalisat en funció dels quatre punts cardinals.

L'edificació té una orientació W-E: la part que el Sol, quan surt al matí, il·lumina primer és la de l'E, on hi ha l'altar; a la tarda, l'últim lloc on toca és a la porta, a l'Oest.









 6. Registres: Per que els constructors tinguin una idea ben precisa del que han de fer, usem els plànols, que són expressions visuals molt exactes de les diferents parts d'una construcció.